lunes, 30 de abril de 2012

CAMPS D'APRENENTATGE


CAMPS D’APRENENTATGE DE CATALUNYA



a.            Què són els camps d’aprenentatge
Els camps d'aprenentatge (CdA) són serveis educatius del Departament d'Educació que ofereixen al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l'estudi i l'experimentació en un medi singular de Catalunya.

b.            On estan ubicats dins de Catalunya
Actualment hi ha 16 camps d'aprenentatge:

1.            Alt Berguedà (Berguedà)
2.            Bages (Bages)
3.            Barcelona (Barcelonès)
4.            Can Santoi (Baix Llobregat)
5.            Delta de l'Ebre (Montsià)
6.            Empúries (Alt Empordà)
7.            Garrotxa (Garrotxa)
8.            Granja escola de Juneda (Garrigues)
9.            Monestirs del Cister (Conca de Barberà)
10.         Montsec (Montsec)
11.          Noguera (Noguera)
12.         Pau Casals (Baix Penedès)
13.         Ripollès (Ripollès)
14.         Ciutat de Tarragona (Tarragonès)
15.         Vall de Boí (Alta Ribagorça)
16.         Valls d'Àneu (Pallars Sobirà)
Per veure en el mapa la seva localització i connexió amb la seva web:
http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/cda


a.            A qui van dirigits

Els CdA s'adrecen principalment a alumnes d'Educació Primària, de Secundària, dels Cicles Formatius i del Batxillerat dels centres educatius de Catalunya. En cas excepcional, condicionat a projectes de treball concrets i a la disponibilitat del CdA, es podran atendre centres educatius públics de fora de Catalunya.

b.            Quina és la seva oferta educativa
L'estada de dos a cinc dies en un CdA facilita la descoberta del medi natural, social i històric de la comarca on està situat i fa incidència especial en els continguts de l'educació ambiental i de la interpretació del patrimoni, alhora que estableix un marc nou per a la convivència i la relació entre el professorat i l'alumnat.
Els CdA també ofereixen als centres educatius la possibilitat de desenvolupar projectes específics d'un dia de durada (sortides d'un dia) cosa que facilita la participació dels centres docents propers als CdA.

c.            Com es sol·licita una inscripció i quines quotes tenen
La sol·licitud es realitza a través d'una aplicació en línia.
A l'aplicació, en el camp "Usuari" cal posar les dades XTEC del centre (identificador i contrasenya).

Abans d'omplir el formulari, consulteu l'apartat oferta educativa, on trobareu la fitxa del CdA al qual us voleu inscriure per tal de comprovar el nivell educatiu de les activitats, les places d'allotjament, el calendari i aquelles condicions específiques de cada CdA.
Quotes:
El cost pedagògic de les estades i les sortides d'un dia (professorat del camp, material i equipament didàctic i transport intern en funció del programa acordat) l'assumeix el Departament d'Educació.
El cost de l'allotjament i la manutenció, així com el desplaçament entre el centre docent i el camp d'aprenentatge i el desplaçament corresponent a alguna activitat específica, l'assumeix el propi centre.
La quota d'allotjament i manutenció per el curs 2011-2012 serà de 23,30 € per persona i dia, en règim de pensió completa. Aquest import, anomenat quota especial per als camps d'aprenentatge, es fixa, per a cada curs escolar, d'acord amb l'Agència Catalana de la Juventut. (ACJ).

d.            Quins recursos i materials ofereixen
Els i les professionals dels camps d'aprenentatge elaboren materials didàctics interactius (quaderns de treball, aplicacions informàtiques, WebQuests, etc.) i els ofereixen com a suport a l'educació en el mateix centre educatiu.
2.            Feu un llistat dels camps d’aprenentatge i indiqueu per cada un d’ells quins temes o vessants de la geografia treballen en la seva oferta d’activitats.

Relació dels àmbits de treball més significatius del camp d’aprenentatge:
Alt Berguedà (Berguedà)
S'ofereixen diversos projectes, adequats als diferents cicles de primària, secundària i batxillerat. Aquests tracten temes relacionats amb el riu, el bosc, els fongs, el relleu, la topografia, l'orientació amb brúixola i GPS, la geologia, el sistema càrstic del naixement del Llobregat, el paisatge i el coneixement de l'entorn, utilitzant les TIC per a la seva preparació, desenvolupament i concreció.


Noguera (Noguera)
El cel: reconèixer ocells a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai, empremtes d'aus, morfologia dels ocells.
La terra: comprendre el paisatge, vegetació i fauna a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai, geologia de La Noguera.
L'aigua: l'aprofitament antròpic de l'aigua embassada.
La història: el mètode d'investigació arqueològica, el patrimoni històric, la prehistòria, terra de frontera a l'edat mitjana.

Pau Casals (Baix Penedès)
Música: vivim Pau Casals; la volta al món amb dos violoncels; descobrim el violoncel.
Natura: El llac, el riuet i el mar; la vinya i el vi.
Sociocultural: Àngel Guimerà i el conte de pirates; paisatge rural, paisatge urbà.

Ripollès (Ripollès)
El romànic a la comarca del Ripollès: els monestirs i les esglésies romàniques al Ripollès. Arquitectura, pintura i escultura. Tallers.
Natura i medi ambient: itineraris de natura. Tallers: la vegetació, enregistrar sons al camp, observació i identificació d'ocells. Reconeixement de minerals.
Activitats socioculturals: scriptòrium de Ripoll (visita i taller), la Farga Palau de Ripoll, el Museu del Pastor de Toses, descoberta de Ripoll, el poble i les mines d'Ogassa i Surroca, el Molí Petit, descoberta de Planoles, els Oficis al Ripollès.
Itineraris i activitats d'orientació: Itineraris d'orientació. Tallers: d'orientació, la brúixola, interpretació de mapes topogràfics, GPS.

Ciutat de Tarragona (Tarragonès)
Tàrraco a l'època romana: formes de vida i explotació del territori.
La Tarragona medieval: arquitectura, urbanisme i població; la catedral: arquitectura, simbologia i el museu diocesà; tallers del retaule, d'escriptura i del vitrall.
Tarragona urbana: ecologia, les formes de vida rural i l'habitatge del s. XVIII.
Tarragona marítima: el port comercial i el de pesca.
La indústria química al Camp de Tarragona.

Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Hidrobiologia: físico-química, comunitats, cabals.
Geologia: riscos i impactes.
Els ecosistemes forestals: biomassa, producció, pigments, bosc caducifoli, fruits i bolets.
Itineraris didàctics: el Parc Nacional d'Aigüestortes i altres valls ribagorçanes.
Cartografia: topografia i tècnica del GPS.
Meteorologia.
El romànic de la Vall de Boí.

Valls d'Àneu (Pallars Sobirà)
Orientació: brúixola, mapa i GPS.
Parc Natural de l'Alt Pirineu: la mollera d'Escalarre.
Romànic i simbologia religiosa: l'esglésies de Sant Just i Pastor de Son, de Sant Pere del Burgal i de Santa Maria d'Àneu; l'arc de mig punt.
Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici: els espais protegits, els mamífers, el relleu glacial, les allaus i les tarteres.
L'avetosa del Gerdar de Sorpe: la gestió del bosc.
Vida tradicional al Pallars: l'habitatge, la vida domèstica a casa Gassia, jocs tradicionals, les salines de Gerri de la Sal.
L'aigua: el riu, la depuradora.
Descoberta d'Esterri.


3.            Ara imagineu que sou mestres de cicle inicial de Primària i que voleu organitzar una sortida amb els vostres alumnes en un camp d’aprenentatge. Esteu treballant el coneixement de l’entorn (medi natural i social), les feines del camp i la vida rural. Penseu i indiqueu a quin camp d’aprenentatge aniríeu i per què.
El CdA seria la granja escola de Juneda (Garrigues) perquè ofereix un programa de vida a la granja i de pagès com p. e., la cria dels animals de granja, l’apicultura, l’hort, la transformació d’aliments, el tipus d’agricultura, l’estudi del paisatge rural, etc.

4.            I si fóssiu mestres de 6è d Primària (cicle superior) i volguéssiu treballar temes de orientació en l’espai? A quin camp d’aprenentatge aniríeu. Per què en aquest i no en un altre?
Potser el CdA del Ripollès perquè treballa dins de la natura i medi ambient els itineraris i a més ofereix tallers d’orientació per brúixola, interpretació de mapes topogràfics i GPS.
El CdA Valls d’Àneu al Pallars Sobirà ofereix activitats d’orientació amb brúixola, mapa i GPS.
El CdA Vall de Boí (Alta Ribagorça) treballa la topografia i tècnica del GPS.










sábado, 28 de abril de 2012

CULTURA I PAISATGE



MUNTANYES DEL CANIGÓ





Cançó “Muntanyes de Canigó” cantada per Marina Rosell










Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobre tot ara l'estiu
que les aigües són gelades,
que les aigües són gelades.

Tres mesos m'hi vaig estar
sens veure persona nada,
sinó un trist rossinyolet
que en eixir del niu cantava.

El rossinyolet s'és mort,
tres dies ha que no canta.
Jo d'aquí me'n vull anar,
que l'enyorament m'hi mata.

Ningú m'ha comprès el mal,
ni metges ni apotecaris,
sinó una nina gentil
que l'amor me'n té robada.

Me'n té robada l'amor,
el meu cor i les entranyes.
Jo me n'aní a l'Empordà
per purgar-me i xaropar-me.

I ni amb purgues ni amb xarops
la salut a mi no em tornava.
Un dia jo l'encontrí,
l'encontrí a punta d'alba.

Jo l'encontrí en el riu,
en el riu, que ensabonava.
Jo li'n dic: Déu me la guard,
rosa fresca i regalada.

Ja no me'n torna raó,
com si l'hagués malparada.
Jo que l'hi torno a donar,
i ella calla altra vegada.

No sé amb què et compararé,
si amb el vent o amb la gelada.
Et compararé amb el vent,
que cada hora fa mudança.

Al de matí, vent serè,
a les onze, marinada,
a mig dia, vent de dalt
i a la tarda, tramuntana.

Me la miro jo dels peus,
veure quin calçat portava:
porta sabata amb taló
i la mitgeta encarnada.

Me la miro jo del cos,
veure quin gipó portava:
porta gipó d'escotí
amb un cordonet de plata.

Me la miro jo del cap,
de quin modo va tocada:
porta una pinteta d'or
amb uns lligaments de plata.

Al seu pare jo vull dir,
i també a la seva mare,
que si me la volen dar
la prendré de bona gana.

Que si la guarden per mi
tres robes li vull comprar-ne:
una de color de sang,
l'altra de color manglana,

l'altra tirarà su el verd,
que li honrarà la cara;
uns penjants li'n vull comprar
de la pedra bigarrada.

Dins l'església me n'entrí
a suplicar als sants i santes;
li demano de bon cor
a la Verge del Rosari.

Que me'n volgués alcançar
a qui em fa viure amb cuidança.
Quan de missa vaig eixir
la meva amor hi entrava.

Ella arrenca un gran sospir
des del fons de les entranyes.
El sospir en fou tan gran
que en terra me va fer caure.

-Aixeque-vos, vós, galant;
teniu-ne ferma fiança:
mentre no us deixaré a vós,
jo deixaré tots els altres.

Mentre no us deixaré a vós,
jo deixaré tots els altres.
Mare, jo vull tal fadrí:
no teniu que delità-us.

-Casa't, si tu tant el vols;
vianda no en té pas gaire.
-No us hi va pas res a vós;
ja la guanyarem nosaltres.



La cançó
Tot i ser una cançó popular de temàtica pirinenca, cal tenir present que el Canigó és visible des de moltes platges, tant del Rosselló com de l'Empordà.
A principis de segle XX, Aureli Capmany comenta que tot i ser una cançó pirinenca, s'havia estès també fins la plana i s'havia fet popular a llocs tan allunyats com a la Plana de Vic, de l'Urgell i el Berguedà, gràcies a la seva exuberant bellesa i a l'encarnació de l'esperit catalanesc.
El massís del Canigó, de més de 2.700 metres, és la serralada pirinenca més propera a la Mediterrània. Se situa a la Catalunya del Nord, damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d'una banda, i del Vallespir i de l’Empordà, de l'altra.
Les dues cançons principals que fan referència al Canigó, Muntanyes del Canigó i Muntanyes regalades, tenen en comú els versos inicials: "Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades..."/ "Muntanyes regalades, Són les del Canigó...". De totes dues se n'han fet nombroses versions.
El poeta Jacint Verdaguer escrigué també un poema èpic referit a aquestes muntanyes, titulat Canigó i publicat l'any 1886. En conseqüència, la serralada ha esdevingut símbol de la personalitat catalana de les comarques pirinenques, estant el seu contingut estretament relacionat amb la mitologia nacional de Catalunya. Aquesta obra està formada per dotze cants i un epíleg. El poema Canigó se centra especialment en l'amor, el patriotisme i la llegenda. La seva lletra narra una història romàntica situada al segle XI als Pirineus.



Mapa del relleu de muntanyes de Catalunya


























Busca on es troben les muntanyes del Canigó...


NOTÍCIES



ELS PARCS NATURALS DE CATALUNYA



Una web on podreu descobrir on es troben els parcs naturals de Catalunya i més informació:




PARC NACIONAL D’AIGUESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI




















El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955.
Està situat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà. El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot.
La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alçada. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari. Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici.
El Parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes. El fet que faci molts anys que està protegit així com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat força salvatge. Malgrat tot l'empremta de l'home és inevitable, el Parc encara és explotat per la ramaderia, el turisme i les centrals hidroelèctriques.

viernes, 27 de abril de 2012


EL CICLE DE L’AIGUA

Per comprendre millor els rius i la seva formació, heu d’entendre què és el cicle de l’aigua. Aquí hi ha un esquema que us permetrà entendre-ho a més hi ha accessibilitat des d’aquí a una webques d’una escola que parla del tema i vídeos que a continuació podreu veure:























Cicle de l’aigua animat i explicat per nens de 5è de primària:



Altre vídeo per aprendre més sobre el cicle de l’aigua:





EL RIU LLOBREGAT





Desanilitzadora del riu Llobregat:





EL CURS D’UN RIU





Per aprendre més sobre el curs d'un riu: 



jueves, 26 de abril de 2012

Presentació de la Unitat Didàctica


L’INICI DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Aquí us presentem la unitat didàctica sobre el relleu i els rius a Catalunya i serà l’intrèpid Jim Hawkins, protagonista de l'Illa del Tresor, qui sigui el nostre guia en aquesta aventura.


La unitat didàctica inclourà quatre aspectes d’estudi:
      El relleu i les costes
      Les grans xarxes hidrogràfiques
      Els atles i els mapes altimètrics
      Valoració dels aqüífers més destacats